agosto 19, 2016

El maríu, la muyer y los guevos

Na tradición oral de la llingua llïonesa esisten cientos d'historias, cuntos y dicires de toda clas. N'esta ocasión vamos ver una historia cómica, bastante espardida pula xïugrafía llïonesa, sobru una discusión ente un maríu y la muyer alrodiu cincu guevos. La historia fou recoyida pur Fritz Krüger, filólogu xermanu, en San Ciprían de Senabria y asoliáu nu añu 1923 na obra entitulada orixinalmente Die gegenstandskultur Sanabrias y llluegu recoyidas na obra "El Dialecto de San Ciprián: moonografía leonesa". Krüger fou collaborador y collaciu nas investigaciones alrodiu'l llïonés, amás d'un amante de tola cultura hispánica. El viniente testu queda cumu preba:
Afotu de Krüger (manzorga) y Pidal (mandreicha)

Yera un matrimoniu y teníen que cumer cincu guevus nada más. Cumu us dous teníen buena fame, díxule a mullere: 
- eiquí hai cincu guovus, you tres, tu dous.
Y él dixu: 
- no, tu dous y you tres. 
- No, you tres y tu dous. 
- Mira que te matu, you tres y tu dous. 
- Onque m'entierren viva, you tres y tu dous. 
- Mira que vou a llamar al señor cura pa que te cunfiese, purque te voi a matare y te lleven pal ceminteriu. 
- Que me lleven you tres y tu dous.
Vienu'l cura y cunfesoula y llevónenla pal ceminteriu. Diben a enterrala y él diba a decirle a eilla al ouyiéu: "mira que ya te van anterrar. You tres y tu dous".
Y eilla díxule: "no, tu dous y you tres".
Cuandu ya la diben a tirar pa fuxaca, vulviéu él acercarse cumu pa decirle adiós y díxule:
- pur última vez, tu dous y you tres.
Y dixu:
- cuntiestu que me entierren viva, tu dous y you tres.
Y entonces de que vieu aqueillu que nun cedía eilla, cuxienla pur la manu y vulvionen pa casa, y tuvu él que dexarle cumer a eilla us tres y él cumer us dous.